
No és cada vegada més fàcil per als venedors
La clau de molts dels enllaços que comparteixo i de les publicacions que escric en aquest bloc és automatització. La raó és senzilla ... al mateix temps, els professionals del màrqueting podrien influir fàcilment sobre els consumidors amb una marca, un logotip, un jingle i una mica d’envàs (reconec que Apple encara és fantàstic).
Els mitjans eren unidireccionals. En altres paraules, els professionals del màrqueting podien explicar la història i els consumidors o els consumidors B2B l’havien d’acceptar ... independentment de la precisió. Els professionals de la comercialització tenien 3 canals de televisió nacional, ràdio local, el diari, cartelleres, conferències, les pàgines grogues (originals), notes de premsa i correu directe. La vida era bastant senzilla.
Ara tenim centenars de canals de televisió local i nacional, ràdio local i per satèl·lit, diaris, correu directe, correu electrònic, llocs web d’estil fulletó, blocs, xarxes socials il·limitades, múltiples motors de cerca, innombrables llocs de marcadors socials, microblogs, Canals RSS, directoris web, cartells publicitaris, notes de premsa, fulls blancs, casos d’ús, testimonis de clients, llibres, conferències, publicitat de cinema, telemàrqueting, miniconferències, un munt de diferents pàgines grogues, correu directe, diaris gratuïts, màrqueting mòbil, pagament publicitat per clic, publicitat en bàner, publicitat d’afiliats, widgets, publicitat de videojocs, màrqueting de vídeo, màrqueting viral, orientació per comportament, orientació geogràfica, màrqueting de bases de dades, programes de referència, gestió de reputació, contingut generat per usuaris, valoracions, ressenyes ... continua i continua i creix diàriament.
Malauradament, els departaments de màrqueting no han crescut amb l’ampli abisme dels mitjans, de fet s’han reduït. A més, el pla d'estudis de l'estudiant mitjà de màrqueting ha quedat anys enrere en el que necessitem. No puc deixar de preguntar-me fins a quin punt de vista ha de ser el becari mitjà de màrqueting quan finalment entren a la porta.
Els professionals del màrqueting necessiten ajuda
Al mateix temps, Internet, també conegut com La Carretera de la Informació -, té un subministrament infinit d’opinions i recursos perquè tots els interessats puguin examinar-los. El problema és que les opinions són infinites, i moltes d’elles simplement no funcionen bé.
No és cada vegada més fàcil per als professionals del màrqueting, de manera que sempre busquen ajuda. Però l’ajuda no sempre els orienta en la direcció correcta.
Qui confieu?
We de la vella escola els professionals del màrqueting van aprendre a provar, mesurar, provar i mesurar de nou per donar prioritat a les nostres campanyes i utilitzar els punts forts de cada mitjà, tot garantint que es mantingués constantment el retorn de la inversió. Hem après a automatitzar per augmentar el nombre de fitxers touches teníem amb clients i clients potencials alhora que reduïm els recursos globals necessaris. Hem après a separar el senyal del soroll, a llegir aplicacions pràctiques i a aprendre ràpidament i ferotge.
Ara bé, hi ha un xoc entre els joves assessors de màrqueting idealistes d’Internet i els vells professionals de negocis experimentats. Hem llegit el bombo com a medi rere mig que va arribar al mercat durant els darrers 20 anys. Trobeu-vos un professional que hagi passat per això i sàpiga com resistir-lo.
El vostre negoci depèn dels que confieu. Assegureu-vos que les persones de confiança tinguin l’experiència necessària per travessar l’idealisme i arribar al que impulsarà el vostre negoci.
Tu dius la veritat. Quan em vaig aprofundir en el meu màster, vaig aprendre molt ràpidament que el departament estava endarrerit en el seu coneixement de quines eines de mitjans tenim per comunicar el nostre missatge. Com a professional de les relacions públiques, em costa estar al dia de la tecnologia.
Però si hi ha alguna cosa que he après. El més valuós és estudiar tendències. Mireu què fa servir la gent per comunicar-se i què no. Per descomptat, això es fa més complex quan comencem a segmentar els públics.
Al final, crec que el que la gent utilitza per comunicar-se és menys important que el missatge que es comunica. Si el missatge és senzill, sorprenent, creïble, concret, toca les emocions i explica una història, això genera un millor retorn de la inversió, que s'hauria de mesurar en dòlars i cèntims, però també en com s'estan construint i mantenint les relacions.