En l’evolució de la indústria de la informàtica, hem tingut Maquinari - els equips necessaris per executar les aplicacions. I ho teníem programari, les solucions que utilitzaven aquests recursos per fer la feina que podíem comprar i instal·lar des de diferents suports. Actualment, podeu descarregar el programari sense els suports.
Dues dècades de maquinari i programari
El maquinari té actualitzacions i substitucions. Sincerament, he perdut la pista de tots els equips que he tingut fins ara. Tinc les restes esquelètiques de no menys de 5 junt amb un portàtil mort a casa meva.
El programari té instal·lacions i actualitzacions que instal·len canvis a l'aplicació de programari. És un sistema antiquat amb el qual encara treballem i lluitem avui. Avui he tingut una actualització de programari que necessitava apagar i reiniciar el MacBookPro. Mai he tingut una actualització d’OSX malament, però cada cop no puc evitar una mica de pensament, pensant que passarà el pitjor i perdré tota la meva feina. Tinc una unitat de xarxa on emmagatzemo les meves aplicacions descarregades i una carpeta de CD on emmagatzemo la resta (i sempre les trobo a faltar).
Programes com el full de càlcul de Google, Google Analytics, Gmail, ExactTarget i molts altres programes es basen en "aplicacions basades en web" o "aplicacions basades en navegadors" o fins i tot llencem les sigles, SaaS. És un acrònim terrible i explica el tipus de negoci que és més que el tipus de "consum". A més, moltes aplicacions SaaS encara tenen actualitzacions o versions importants. No requereixen instal·lacions ni reinicis, però no estan disponibles durant períodes de temps.
El nom perfecte per a les aplicacions actuals pot ser Netware, però sembla Novell té aquest terme registrat. El programari web pot funcionar, però sembla que sigui així C | Net està fent servir això. Sembla que el navegador pot ser una possibilitat, però és una síl·laba addicional.
Per què no el programari web?
La conclusió és que el programari web (no vaig notar cap marca comercial) és la propera evolució de les nostres aplicacions. Avui en dia, realment no cal que les aplicacions deixin de funcionar. Tenim centenars de pàgines a la nostra aplicació a la feina i podem fer girar pàgines noves sense mai eliminar les antigues. Estic segur que també es podria produir una mica de desenvolupament on els usuaris puguin produir transicions entre les aplicacions antiga i nova.
Les bases de dades es poden replicar sobre la marxa o es poden crear noves taules temporals per adaptar-se a la transició. És clar, és feina extra, però el meu punt és que és possible. Ja no hem d’interrompre els nostres clients.
No tinc un disquet a casa. Tampoc faig servir el meu CD / DVD. Pràcticament tot el que faig ara és basat en web. Quan descarrego i instal·lo programari, normalment deso una còpia al meu Buffalo Tech unitat de xarxa.
Fins i tot en els negocis, no és necessari. Quan vaig començar Indiana més petita per a Pat Coyle, no vam anar amb cap amfitrió. L'aplicació està creada i allotjada amb Ning. Tenim tota la configuració del domini que apunta Google Apps on podem utilitzar el correu electrònic i Google Docs. Sense maquinari, ni programari ... sinó programari web.
Per què no en diem programari web?
That’s a good name.
Domain name already taken
owned by CNET
Will it take off?
I don’t know but it might
Douglas:
I like it. But aren’t you ignoring “middleware” which was going to solve all of our problems in the nineties. I like webware. Interesting that there is no trademark. A pity the URL has been taken like everything else.
I really do love all the web-based apps that continue to emerge and get added to my toolkit. I use Google Docs like crazy and for someone who uses 3-4 different computers in a single day, it is a life saver.
However, every time I start using a new web-based service, there is always this little voice in the back of my head nagging away at one point. That point is that when I lose my internet connection, I lose access to all of my Google Docs, my database of client invoices, my email, my IM, my countless photos on Flickr, etc. etc.
This shift towards webware causes us to put more and more of our eggs in one basket. And then we tie a long rope to that basket and fling it out into space. As long as the rope is connected, everything is sweet. But when that rope disappears, I may as well be without power, too.
I guess my point here is that in order for Webware to really take off, we need more reliable, pervasive, and redundant access to the internet. And having a web browser on your phone isn’t the same. Sure, I can connect my laptop to my verizon mobile phone and surf, but if I go over a certain bandwidth or download limit in a single month, I get booted. I don’t need that kind of stress.
Funny you should mention this. I was just telling a client yesterday that so much of the software I run exists only on the Internet as web applications. Now I know what to call this stuff… webware!
I’ve been saying the same thing for quite some time… I always refer to CMS/Online apps as webware already… I’m surprised we don’t hear about it more.
Webware sounds good. Soon, all big computer / IT companies will clash by their products on the Web. This is the trend and yet starting to happen with the advent of web-inclined software.